Arribo a aquest final de curs esgotada. Amb la lògica que qualsevol vivència pot esdevenir contingut, podria escriure aquesta columna sobre el meu esgotament, i seria una merda, però no passaria res, perquè l’anterior va ser un èxit. Seguir la mentalitat del hit, del gol. I sabeu que puc ser d’allò més cínica, però m’hi resisteixo: encara tinc una mica d’amor propi. Durant aquest curs una de les noves preocupacions que he desenvolupat, i que contribueix notablement al meu esgotament, és la quantitat de pensaments que llanço a internet. Em sento com un gran agent contaminant de l’opinió: ningú necessita tantes idees, tantes microreflexions de nínxol. Però s’ha de generar contingut i, si pot ser, en un reel de menys d’un minut.
Please follow and like us:
