La Biennal Manifesta 15, potser sense voler-ho, ha posat en evidència algunes coses que afecten de manera especial els edificis, tant els implicats en aquesta ocasió com els que en sentiran la repercussió. Potser la primera és la relació entre els edificis sense activitat i la seva idoneïtat per acollir peces i instal·lacions d’artistes, que semblen renéixer o trobar un nou sentit. I no tan sols els que estan en desús, sinó també els que en tenen però el canvien per un altre. És possible que actualment hi hagi una sensibilitat i certa fascinació pel que és buit, abandonat o que ha quedat sense utilitat aparent. Abunden en aquesta biennal els edificis en desús, encapçalats per la Tèrmica, la Gustavo Gili o la Ricarda i tants altres escampats per dotze ciutats del territori metropolità, als quals la “presència” de la seva extingida activitat regala un nou sentit a allò que s’exposa; i el que s’exposa atorga una ànima a l’espai que l’acull.
Seguir leyendo
