Diu Rodoreda: “Tota la gràcia de l’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai” (al pròleg de Mirall trencat). Si suposem que això va així, ella cauria al segon grup, el dels que triguen a trobar l’estil. I potser l’estil de Rodoreda es definiria millor com un to, com li ho diu el 1961 en una carta el seu amic Obiols quan reconeix que el que ella fa és “molt important” per les coses que diu i per com les diu “amb un estil, millor dit, amb un ‘to’, que és el que manca al 80 per cent de la gent que escriu”. Els del vint per cent que tenen estil, o to, propi, els tinc en compte, els altres vuitanta, per mi… com si no existissin.
Please follow and like us:
