Fins fa poc, Damià Bardera (Viladamat, 1982) era relativament conegut pels seus articles a Núvol i els llibres de contes, però en les darreres setmanes el seu nom ressona com una de les veus crítiques del sistema educatiu i per haver denunciat algunes coses que molts pensen i viuen, però pocs diuen. Això li ha portat una allau de seguidors ―i també algun detractor― en un moment de descontent i preocupació pel nivell i la qualitat de l’educació i la manca de solucions eficients. Escriptor i professor de secundària en un institut de la província de Girona, ha publicat Incompetències bàsiques (Pòrtic), un assaig en què considera que els gestors educatius i les normes no ajuden a una professió desprestigiada, en molts casos, per la poca professionalitat dels mateixos docents.
Seguir leyendo
