En una clamorosa manca d’inventiva, TV3 desplega cada setmana, tres gimcanes (“cursa de característiques especials o de dificultat capritxosa amb finalitats de divertiment”). La mecànica de dues és la mateixa —superació de proves, o no, i eliminació de parelles. Fins i tot el premi és el mateix, 10.000 euros. Una xifra escarransida que arriba a la mesquinesa pressupostària, perquè la parella que s’embutxaca el premi l’ha estat suant vuit capítols i ha donat moltes hores de televisió. TV3 té una altra estrena per 3Cat —On és la pasta?— on l’equip concursant disposa de trenta minuts per trobar 10.000 euros amagats per diferents racons d’una casa. S’emporten la quantitat d’euros que trobin. La colla que treu 7.000 euros (a repartir entre tot l’equip)… balla per un peu. Aquí el preu per obtenir una recompensa esquifida no és dedicar-hi moltes hores, sinó mostrar una ridícula cobejança desmuntant la llar, cercant els amagatalls. És una gimcana penosa, un punt obscena.
