“Que hi ha la Pili?”, pregunten tres xavals traient el cap a l’entrada de Casa Sisqueta. Han arribat a Tor en motos de trial des d’Alins. La carretera demana 20 minuts per fer uns 11 quilòmetres: més de 8 asfaltats, uns dos de terra, amb pedres que desafien qualsevol equilibri. “Que hi ha la Pili?”, demana una parella que ha baixat pel port de Cabús, des d’Andorra, amb quads. Tor és un paratge idíl·lic format per 13 cases, travessat per un riu, amagat en una vall envoltada de pics, on Casa Sisqueta funciona com una plaça del poble on es troben els amics. Des dels anys vuitanta, serveixen esmorzars de forquilla, dinars i, si s’arriba aviat, encara es pot rascar un sopar-berenar abans de tancar el dia. Funcionen amb un generador, en un entorn sense cobertura telefònica, sota la batuta de la Pili Tomàs i la seva família. Treballen de l’abril al novembre, perquè la neu fa gairebé impossible accedir-hi la resta de l’any. “On és la Pili?”, pregunta un home, amb mig cos dins la planta baixa del restaurant. “A Andorra, baixarà cap a migdia”, respon el seu fill, el Lazarillo, des del primer pis. Qui hi ha anat un cop a Tor repeteix, amb la familiaritat de qui passa a saludar un cosí o un tiet.
