Polis és una docusèrie de TV3, subvencionada per la conselleria d’Interior, la primera interessada a impulsar aquesta angèlica mirada sobre la feina quotidiana dels Mossos. No és un true crime. No és una pel·lícula de lladres i serenos. És un reportatge sobre oficinistes de l’ordre i la justícia, bona gent, que s’expliquen molt ben guionats. Qui busqui la trempera de l’acció… no la trobarà. Aquesta absència hauria estat bé si s’hagués proposat una aproximació sense trampetes al treball quotidià d’uns determinats, molt curosament escollits, policies, amb moments d’avorriment, de dificultat, de perillositat i d’embolics i disgustos per totes les coses que no funcionen en una comissaria. Però a la sèrie aquestes darreres coses no es veuen. I aquesta és la gran ombra que plana sobre el projecte i que el rebaixa a la condició d’anunci, encara que tota l’estona intenti no semblar-ho amb maniobres d’emmascarament, presentant-se com un reportatge. Tens la sensació que no t’ho expliquen tot, només el que fa bonic i exalça el cos. Està particularment dedicat al treball assistencial dels mossos. S’ha de dir, no obstant això, que el producte té una notable audiència i supera el nou baròmetre de l’èxit a la televisió: Broncano. La direcció d’aquesta producció de Magnòlia és de Bárbara Esteban i Carles Torras.
Seguir leyendo
