Testaccio. Mitjans d’abril. Passejo sense rumb per aquest barri de Roma i ensopego amb una galeria d’art contemporani. És el segon espai de z2o Sara Zanin, tan nou que només fa unes setmanes que l’han inaugurat. Ho celebren amb Contrappunti, una exposició col·lectiva dels seus 24 artistes. S’hi exposa una obra per cap. Entre escultura, ceràmica, fotografia, dibuix, instal·lació i pintura, em fixo en After This Winter, un quadre de Kaarina Kaikkonen. L’ha pintat amb camises masculines de segona mà, i ho escric així perquè és la superposició d’aquestes peces de vestir el que li ha donat la paleta de color i la textura. Des que va començar la seva carrera, aquesta artista finlandesa sempre treballa amb camises d’home per una raó íntima: li recorden el seu pare. Torno a pensar en aquest quadre quan Mireia Cuenca, historiadora de l’art i impulsora del Fons d’Art Teresa Vallmajó de Banyoles, em parla de l’existència d’un registre d’entrada d’un hospital de Florència del segle XVIII on, al costat del nom de les criatures, es cosia un retall de la seva roba. El tèxtil és memòria, és afecte, és vincle, és tacte, és olor, és un significant de tot allò que mai es dissoldrà.
Quan brodar també és explicar històries
