Ho va assenyalar Vicenç Pagès quan va ressenyar la primera edició d’aquesta novel·la de Miquel Bonet (Reus, 1977) que ara, revisada a fons, torna a les llibreries deu anys després: “El primer paràgraf —precís i lúdic, experimental i entenimentat— em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir”. I sí, és cert: de sobte, una vegada escoltem els primers compassos del ritme de la prosa —una col·lecció interminable de recursos esplendorosos per aconseguir l’efecte còmic a través de la imaginació verbal—, una vegada coneixem el narrador, un paràsit feliç que es conforma amb una gran dosi d’abúlia a “fer la viu-viu entre els supervivents”, i l’acompanyem de matinada cap a la platja per veure’l com deixa caure el pes mort del cos esgotat a la sorra després de la festa, ja no tenim ganes d’altra cosa que continuar a Vilafarta, un poble de la Costa Daurada que s’està preparant per a la temporada turística i on el plat fort són unes jornades gastronòmiques amb la promoció de l’escórpora com a protagonista.
El dia de l’escórpora
Miquel Bonet
La Segona Perifèria, 2024
208 pàgines. 18,20 euros
