Els mecanismes que porten un director a escollir un text són un misteri. Algunes obres escrites fa cent anys ens continuen interpel·lant, d’altres no han envellit bé i han de passar pel saló de bellesa. De vegades, el canvi d’imatge és tan radical que cal preguntar-se per què el director no ha escrit, directament, una altra obra. Amb Els criminals, la nova proposta de Jordi Prat i Coll a partir del text de Ferdinand Bruckner, passa una mica això últim. És innegable que la justícia continua sent un tema de gran vigència, i que algunes de les reflexions de Bruckner sobre la criminalitat encara l’encerten de ple. Tot i això, fa la sensació que el director no acaba de confiar del tot en el text, perquè li afegeix un pròleg, un epíleg i tota mena de farciments textuals.
‘Els criminals’. Llibertat sexual abans de la tempesta
