Tard o d’hora havia de passar. En un país en què la consciència política està destruïda pels enganys corrosius del Procés —que no només no s’acaben d’acabar mai sinó que, com els bolets, han creat una xarxa micel·lar al subsol i cada temporada, amb només quatre gotes, ens ofereixen una florada esponerosa— havien d’amenaçar de prendre el poder els meteoròlegs, la raça d’homuncles catalanescos per excel·lència, els oracles del melindro i la xiruca. És tan gran la commoció que ha causat al nucli tribal l’anunci de la candidatura de Tomàs Molina al Parlament Europeu que fins i tot Junts s’ha vist amb la necessitat de contraatacar amb un altre fitxatge de pes, l’empresària d’èxit internacional Anna Navarro. Que no és de bon tros tan coneguda com Molina, però a Twitter/X es fa dir “annapapallona” perquè calculeu la dimensió grotesca del sainet i la nova orientació excursionista de la política nacional que, per despistar, ens preparen els dos principals partits de la Reserva.
Tomàs Molina i el partit dels meteoròlegs
