Per Setmana Santa vaig anar a Celrà, el meu poble, amb la intenció d’allunyar-me de Barcelona i caminar per les Gavarres. Tot i haver crescut aquí no conec els camins d’aquestes muntanyes i me’n lamento com a barcelonina convertida que soc. Però suposo que no és veritat, que en el fons no m’importa tant, perquè si no m’hauria preocupat de memoritzar aquests revolts per on he corregut tota la vida. És vagància, desinterès o falta de pedagogia?
Porteu els nens al cementiri
