La vintena de cartes d’interès que conté el volum Amb cor de foc. Correspondència (1950-1991) funciona com a basament per armar un relat molt pla de les relacions personals i professionals entre el poeta Joan Brossa i el pintor revolucionari Antoni Tàpies quan tots dos caminen en la vintena, és a dir, en la pitjor postguerra. Les millors cartes estan totes concentrades en el transcurs de la beca de sis mesos que Tàpies gaudeix a París entre 1950 i 1951 i que explica l’intercanvi d’ansietats, bons desitjos i descobertes. És suggestiu que la timidesa congènita de Tàpies sigui un obstacle per descobrir el potencial de la ciutat, encara que acabarà fent-ho, de la mateixa manera que resulta poderosa la veu de Brossa com a ideòleg i responsable actiu del futur no sols seu sinó de Tàpies. Aquestes poques cartes transparenten el paper efectiu que va exercir un poeta, dramaturg i experimentador de formes poètiques al principi de la carrera de Tàpies i en l’entorn breu de Dau al Set, encara que queda en la penombra l’anàlisi de l’evolució del tracte entre tots dos, a penes suggerit per alguna carta posterior i algun indici més en forma gairebé de telegrama.
Amb cor de foc
Manuel Guerrero Brullet
Galaxia Gutenberg. 280 pàgs. 23,5 euros
