Així com l’empordanès, l’espardenya sap instintivament que per ordenar un tros de terra cal enclotar-se i mantenir el sentit pràctic. O sigui que escriure’n ja és anar en contra d’una realitat que és activament hostil al desfici barceloní per l’ostentació. L’espardenya és perfectament popular als pobles de la Costa Brava, on la gent l’ha pescat i l’ha cuinat de tota la vida, i des d’un punt de vista menys antropocèntric és popular a la fondària del Mediterrani perquè ja hi corria molt abans que habitessin sa terra els éssers humans, que diu la cançó. La història que ha convertit aquesta bavosa pigallada en un dels plats més cars que es pot trobar a les cartes dels restaurants de cuina catalana te l’explica un pescador local mentre se’n fot de tu. Però no patiu, perquè ni tot el coneixement del món pot dissoldre el misteri de l’espardenya.
